KA101SOSustainability

 Per a ser l’últim dia del curs, ha sigut molt intens. Semblava que al ponent li quedaven moltes coses per contar-nos. Hem treballat molt la intel·ligència emocional, una ferramenta que ajuda a prevenir l’assetjament. Hem conegut el programa ENABLE, una guia d’accés lliure, promoguda per la Unió Europea amb múltiples materials de treball, i exemples concrets per a treballar en el aula, basat en SEL(social and emotional learning) I per últim hem conegut la regla : RULER, per a ajudar els nostres alumnes a conèixer i regular les seues emocions. Estic desitjant  poder aplicar-lo a l'aula perquè sembla molt eficaç. Al final l'entrega de diplomes. Un acte molt ràpid perquè tantes coses per aprendre ens havia deixat quasi sense temps. 😅 En acabar les classes hem anat a passejar pel barril al voltant de l'acadèmia on donàvem les classes. És un barri totalment diferent, sembla més un poble xicotet que una part d'una gran ciutat.  Ha sigut una gran setmana,  plena d'aprenen

 S’acosta el final del curs i intentem aprofitar al màxim. Durant el matí hem treballat la intel·ligència emocional, amb exemples pràctics en els quals ens exposaven una situació i havíem de triar  quina és la resposta més adequada. També hem vist alguns exemples d’activitats que es poden fer amb els alumnes per a treballar la intel·ligència emocional.  També ens han presentat el programa de prevenció del bulling més eficaç. És diu Olewus Bullying Preventing program   i té una eficàcia demostrada del 25%. Això sí, s'ha de pagar per accedir al programa.  Durant el descans aprofitem per a parlar amb companys, conèixer més el seu entorn de treball i fer contactes.  Quasi sense temps de dinar hem fet una excursió de grup al poble de Szentendre. Portàvem una guia que ens ha explicat la curiosa història d’aquest poble. Té set esglèsies ortodoxes perquè va ser fundat per emigrants serbis  durant en segle XVIII. Cada vegada que venia un grup d’emigrants construïa la seua església i al volt

  Hui en classe hem explorat la nostra actitud respecte a la diversitat. Ha sigut una classe molt dinàmica, en la qual hem començat explorant algunes coses que ens fan diferents als altres,  hem teatralitzat diferents situacions d’assetjament i hem parlat molt sobre la situació en les nostres escoles. És una de les parts que més estic disfrutant d’aquesta mobilitat, l’intercanvi d’experiències entre els companys. Després ens ha tocat presentar les nostres escoles als dos valencians de la classe. Dos realitats molt similars front a la del resta de companys. Per la vesprada he fet una visita al balneari. Sabeu per què Budapest té més de 50 fonts d’aigües termals? Doncs perquè en l’època de l’ocupació soviètica els soviètics estaven buscant gas natural i petroli i feren moltes perforacions, i cada vegada eixia només aigua termal. Gas no trobaren, però varen deixar la ciutat amb un recurs turístic d’allò més relaxant.   També he visitat l’illa Margarida, una immensa illa en mig d

  Després de la calor que passàrem ahir hui ha sigut un dia plujós i més fresquet, la qual   cosa s’ha agraït molt. Hem començat les classes treballant sobre els tipus de víctimes de bulling . Hem treballat en grups xicotets, parlant sobre la importància de pertanyer a un grup, i dels grups dels quals nosaltres formem part. Tambe hem fet diferents activitats sobre alguns   valors que cal transmetre,   en les quals hem pres el paper dels nostres alumnes.   Per últim, alguns companys han presentat les seues escoles. Ha sigut molt interessant la presentació de l’escola maltesa, perquè és una escola només de xiquetes amb problemes de comportament. Podíem dir que és tot el contrari a la inclusió que intentem aconseguir en el nostre centre. Ens han contat com treballen i les dificultats a les quals s’enfronten, tenint en compte que són professores sense cap formació en psicologia o en atenció a   alumnes conflictius.   Per la vesprada he continuat fent turisme . Hi ha tantes cose

  Dia 1. Budapest Hui ha sigut un dia d’allò més profitós. He començat el curs amb les presentacions del companys. Som 12 en total, 7 professores d'una escola d’educació especial de Malta, 2 de Portugal, 1 de Xipre i un altre company valencià,   d’Ontinyent. Despres hem   vist i comentat un video sobre l’assejament, molt interessant. És curtet, només 10 minuts d’una escena de ficció sobre la qual es poden traure moltes conclusions. Per últim hem treballat tots els conceptes relacionats amb la discriminació amb una activitat que podem plantejar als nostres alumnes i que ha sigut molt clarificadora. Després de dinar hem anat de   visita turística amb una guia local que ens ha explicat alguns dels llocs més importants de la ciutat. Però encara ens queden molts per veure. El que més m’ha agradat ha sigut l’òpera. Per dins és impressionant i a més hem tingut la sort de poder escoltar la representació que estaven fent.      Per últim una impressionant vista del Danubi de ni

Amb ganes de tornar, però,  fascinats per l'exuberància dels paisatges d'Irlanda. El darrer dia del curs consistia en una visita a Glendalough, la vall dels dos llacs, en gaèlic. Aquest meravellós paratge està a Wicklow, una regió considerada el jardí d'Irlanda. Va ser un excel·lent colofó final poder compartir la bellesa d'estes terres amb els copanys. Per la vesprada apurarem Dublín, conscients d'estar assaborint les darreres hores a una ciutat amb molta vida i plena de contrastos per tot arreu. Gràcies Dublín per acollir-nos i contagiar-nos el teu esperit! Guardem per sempre el record de les experiències compartides amb els nostres companys: Lucía, Paola, Corina, Franco, Vena, Marie, Ewa, Eva, Benjamin, Beata, Pedro, Veronica... Gràcies per tant.  Ja estem a casa, cansats, i doblement contents: per retrobar-nos amb el nostres; i pel valor de les vivencies d'aquesta experiència inoblidable.

"Kalimera" des de Xipre. L'últim dia sempre amaneix amb un tarannà especialment emocional. Anem a la seu del curset amb sensacions diferents a les de la primera vegada, però amb la motxilla prou més plena d'aprenentatges, vivències i converses. Avui l'organització ha preparat unes dinàmiques de grup per fer públic allò que més ens ha agradat dels tres cursets, perquè ens expressem "aloud" en anglès i també perquè fem un poc de metacognició, raonant sobre el que hem après i com ho hem fet. Un Erasmus+ està ple d'emocions i prova d'això són les cares de cadascú i algunes llàgrimes que cauen en recordar les vivències personals i destacar alguna situació que remarca la bondat de la humanitat. Melanconia. Però la despedida es fa des de la il.lusió, així que la recollida dels diplomes la fem amb música, llenguatge magnífic que provoca altre llenguatge espectacular, el ball. Això ha segut tot, ara sols queda el periple per tornar a Ítaca.

 Passa el temps volant i ja estem a divendres. Hem començat el matí amb dinàmiques de grup que fomentaven el treball creatiu i cooperatiu. Després hem seguit treballant aplicacions per ampliar el nostre repertori. El final del matí ha sigut per a l'entrega de diplomes, despedides i per a acabar de compartir contactes. Demà queda encara queda l'activitat final, una ruta turística. Però, no tots els companys han triat el mateix itinerari. Ha sigut una setmana intensa, el millor de tot, contrastar punts de vista i compartir experiencies. Han sigut uns dies que no podrem oblidar, gràcies per tot companys! La motxila d'experiències torna a casa plena fins a vessar! Tot

 Hui ens ha tocat la platja de Napa com a entorn natural d'aprenentatge. Tres tallers en un entorn natural impressionant. Hem practicat ioga, hem arreplegat plàstics, pedres, algues i peixos.  Una proposta de treball en equip per construir mandales ens ha paregut d'allò més interesant. Practicar ioga en aquesta platja de Napa ha estat una sensació relaxant i que ens ha connectat a la natura d'una manera molt especial.  El viatge està arrivant  a seua fí en quant a visites d'espai naturals. La veritat és que els tres espais naturals que ens han mostrat i la varietat d'activitats a fer en cada lloc ens han resultat motivadores per començar al pròxim curs els nostres reptes relacionats amb la sostenibilitat. Demà tanquem amb treballa a l'acadèmia.

  Hui comença la meua aventura a Budapest. A primera hora del matí eixia el vol i a migdia ja estava en la ciutat. Molta calor per a començar la setmana.   Per la vesprada vaig  a passejar un poc pel centre de Budapest, per a localitzar els edificis més emblemàtics que caldrà visitar després amb més calma,  i per a buscar l'acadèmia on demà comence les classes.

Decidirem canviar el camí d'anada i la bellesa de l'alternativa triada va ser com un preludi d'un dia profitós. Un dia on vam aprendre i compartir recursos i estratègies per millorar la nostra tasca docent. El companyerisme i el treball en grup ompliren les hores del matí que va passar volant. Tornem amb la motxilla tota plena de vivències compartides amb gent vinguda de tot arreu.    Com cada vesprada, tractàrem de conèixer un poc millor aquesta terra. Vam poder visitar Howth, un poble originalment pesquer, emplaçat al nord de Dublín, en una xicoteta península. Les imatges parlen per si mateix.   La tornada a la residencia per una linea de tren paral·lela a la costa, ens va endinsar en la part de Dublín més original, més enllà d'espais i atraccions turístiques.      Estem gaudint l’experiència com cada dia, però la nostàlgia i les ganes de veure als nostres va creixent poc a poc.